El novembre de 2009, a tres
anys del traspàs de la mare, i a dos mesos del traspàs del nostre Joan, el meu
petit trajecte en aquesta vida semblava haver arribat a un aparcament total.
M’havien
operat pel maig, com sempre l’operació va ser un pal·liatiu per a continuar la
mateixa situació, ni que donant gràcies per poder moure’m amb la cadira de
motor sense dolor.
El buit era clar, però absolut.
El dia 24 a la tarda vaig anar
al cinema per a veure l’última pel·lícula que havia presentat Richard Gere. “Hachico”
o “Siempre a tu lado”
M’hi vaig identificar de ple.
Tal vegada avui, a 25 de
febrer de 2022, un anys just que, després de buidar el pis i deixar-lo, vaig
entrar a la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar, per aquedar-m’hi. Dons sí,
avui fa un anys que hi vaig dormir la primera nit. En una habitació sola, perqupe
havíem de respectar la quarantena del COVID-19. El 10 de juliol tornava a dormir
al nostre pis de Trinxant. Ho he explicat abastament. La situació encara m’ha
fet identificar-me més amb Hachico, sembla que estigui esperant que la mare em
vingui a cercar. Però el Cel encara no facilita el meu trànsit. Al meu costat
hi ha companyia.
enlace a Camino en el tiempo: "nosotros" 
Aquell mateix 24 de
novembre de 2009, a la nit vaig trobar aInternet una pel·liculeta de
menys d’un hora “Hercules y sus legendarios días” Hem va acompanyar gairebé dos
anys. Els meus somni sempre són recurrents. Vaig arribar a tenir una certa
comunicación amb l’actor Kvein Sorbo i la seva esposa Sam, mitjançant el
Facebook. Petits i amables intervanvis de salutacions.
La llegenda de l’arquetip Hercules em va entretenir gairebé tres anys. Més o menys perquè va arribar el 2012, amb la llegenda de la fi del món conegut. Es tancava el calendari Maya.
La llegenda de l’arquetip Hercules em va entretenir gairebé tres anys. Més o menys perquè va arribar el 2012, amb la llegenda de la fi del món conegut. Es tancava el calendari Maya.
La qüestió és que a la tardor
del 2012 vaig demanar l’entrada als Oblats de Montserrat, entrada que vaig
fer el 10 de desembre del 2013.
Qualsevol em podia dir, que la llegenda d’Hercules em deixaria a l’hostatgeria de Montserrat i em conectaria amb Ramona Solans Amargós 1936 – 2020, veïna del carrer de Joan Blanques, 40. Temps era temps! De la Regla Benedictina a Un Curso de Milagros, el 2014 i anar trempejant fins el juny del 2017 en que s’acomiadar d’aquest món el meu germà Joquim lledó Viola i el 2 d’octubre el meu germà Rafel Casa Lomas.
Michael landon and Victor French
Al novembre del 2018 van trucar a la porta els àngels de “Highway to Heaven” Michael landon (Jonathan Smiht) Victor French (Mark Gordon). I, aquí estem en la meravellosa creació de l’espai de sanació ànimica-mental de “la Ponderosa” Jonathan and Mark.
Qualsevol em podia dir, que la llegenda d’Hercules em deixaria a l’hostatgeria de Montserrat i em conectaria amb Ramona Solans Amargós 1936 – 2020, veïna del carrer de Joan Blanques, 40. Temps era temps! De la Regla Benedictina a Un Curso de Milagros, el 2014 i anar trempejant fins el juny del 2017 en que s’acomiadar d’aquest món el meu germà Joquim lledó Viola i el 2 d’octubre el meu germà Rafel Casa Lomas.
Kevin Sorb and Michael Hurts
La situació em va presentar un hostat, vingut de Xile, a casa del 15 d’octubre fins al 28 de febrer de 2018. L’estiu del 2018 el va
sostenir el llibre “Harpas Eternas” i els 4 cursos amb “La escuela del Perdón
sumant-ni els tres anys de “la Vida de la maestria” Tot plegat és molt reiteratiu, però... Al novembre del 2018 van trucar a la porta els àngels de “Highway to Heaven” Michael landon (Jonathan Smiht) Victor French (Mark Gordon). I, aquí estem en la meravellosa creació de l’espai de sanació ànimica-mental de “la Ponderosa” Jonathan and Mark.
Què en puc expressar dels meus gemans d'Esperti, només gratitud, entrega i voluntad de Viure en la Veritat de l'Amor Incondicionat.!