Des de temps i espais enllà que l'èsser humà esclavitza i és esclavitzat.
Des de temps i espais enllà que l'ésser umà es pregunta d'on ve i on va?
Des de temps i espais enllà que l'ésser humà és qüestiona si aprendrem a viure en Pau, a viure com a germans que som?.
Des de temps enlla`que l'ésser humà és demana si hi ha quelcom més enlla que el propi pensament? Des de temps enllà que l'ésser humà es qüestiona si veritablement sap estimar sense condicions? Des de temps enlla`l'esser humà es pregunta sí hi ha quelcom dins seu que no vol conèixer?
Dijous 24 de febrer de 2022
Tancar ignorats anys de història em sorprèn. No sé com s’expressarà però si més no ho intentaré. D’un temps llunyà en el el petit poble Catar s’instal·al nord dels Pirineus on anys desprès seria.
El Pirineu francès i sentir que en aquest transit de nacionalitats hi deixem el goig de Ser, la Pau de compartir-nos i la llibertat de les noves generacions. Hem triat el camí més inútil, aquell que no porta enlloc, aquell el que neguem el que per sempre hem de Ser.
El procés humà sembla ser un llarg camí. Camí es temps/espai. La lluita per l'espai és ben palesa, la del temps té poc més de dos segles.
La lluita per l'espai ens ha regalat hoes i dones de cor fort i generòs, que habitualment hem matat, perquè anaven massa depressa.
La lluita pel temps és nova i desconeixem cap on ens portarà ni que de fet, no coneixem res. En el transit de la lluita per l'espai cap a la lluita pel temps hem recreat la " història i lacultura"
Han aparegut els escriptors que reinventarant la història i ens empenyarant
a cercat la identitat on l'ideal humà. Mai la trobarem, perquè la identitat humana és transitòira, diversa, dispersa i vulnerable. No existeix una identitat humana en sí mateixa. Som una la suma de tot.
Ho fan perquè ells també cerquen, al
capdavall descobreixes que cerques la pipa i la duus a la boca.
La recerca d'una identitat humana ideal, la fem servir per enfrontar-nos al que no és l'ideal, segons un sector l'enten. Damunt la taula i seguim alimentant la guerra i la gana, que és el que ens permet sostenir la diferència de nivells, sense veure que els nivells els vivim amb l'ordre alterat.
Frances Macià i Llussà, un home lliure al servei del poble en el que va viure i morí. El seu missatge sempre fou creatiu. 
Tres anys després de la seva mort el, 25 de desembre de 1933, el nostre petit poble estava arrenglarat per enfrontar una de les guerres més amargues, perquè l'avançament tecnològic ens va regalar bombes que queien del cel, esclataven a aterra o a l'aire i ho desgfeien tot a miques. Vam viure tres anys de Guerra Cívil Espanyola.
Tres anys després de la seva mort el, 25 de desembre de 1933, el nostre petit poble estava arrenglarat per enfrontar una de les guerres més amargues, perquè l'avançament tecnològic ens va regalar bombes que queien del cel, esclataven a aterra o a l'aire i ho desgfeien tot a miques. Vam viure tres anys de Guerra Cívil Espanyola.
El successor a la Presidència de la Generalitt de Cataluna: Lluís Companys i Jover es va haver d'exiliar el gener de 1939. Traslladat a França l'any 1941 fou detingut, estradit a Espanya i afusellat al Castell de Montjuïch Barcelona, el 15 d'octubre de 1941.
El poble ens vam preparar per a viure una llarga post-guerra, que es va entrebanca amb la Segona Guerra Mundial 1941 - 1945.
Tot plegat va calmar-se en un consens, desprès que sobre la ciutat de Hiroshima s'hi va fer esclatar l primera bomba atòmica el 6 d'agost de 1945.
El poble ens vam preparar per a viure una llarga post-guerra, que es va entrebanca amb la Segona Guerra Mundial 1941 - 1945.
Tot plegat va calmar-se en un consens, desprès que sobre la ciutat de Hiroshima s'hi va fer esclatar l primera bomba atòmica el 6 d'agost de 1945.
L'any 1979, ens ho miravem amb aquesta pel·licula dirigida per Josep Ma Forn, "Companys procès a Catalunya"
D'aleshores ençà seguim inventat-nos la història segons ens assembla que ens convé, ni que la majoria de vegades l'errem de llevant fins a ponent! 
La Flama Sagrada de la Vida o l'espurneta que vibra en tot el que es mou, diguem-li com volguem, el nom no limita el que És, es pot por viure en col·lectiu quam sembla que viure en l'individuu fa por?
La Flama Sagrada de la Vida o l'espurneta que vibra en tot el que es mou, diguem-li com volguem, el nom no limita el que És, es pot por viure en col·lectiu quam sembla que viure en l'individuu fa por?
Aleshores aquells apassionats que es llencen a cultivar i fer creixer la Flama estan condemnats a morí?
