Ramon Calduch: el Cantaire de Catalunya
Expressar en que en Ramon Calduch i la seva família en representat per a la mare i per a mi en paraules és ben poca cosa. La relació amb aquesta família per a nosaltres a representat experança i dignitat. Ens em sentit apreciades i respectades per a ells. La nostra relació es va fer un lloc quiet i càlid dins el cor: tant per nosaltres com per a ells.
Ramon Calduch Gimeno:de 5 de novembre de 1928 a 24 de setembre de 2008.
Camina per un camí ple de cançons dedicades el goig de viure i ser feliç que vas expressar en les teves relacions mentre vas viure amic estimat.
"Trobarem a faltar el teu somriure"
D'un recull de 1989
Entrevista feta a Tarragona el 12 d'abril del 2000. Video de TV3
Sis de maig del 2000 L'associació de veïns del Camp de l'Arpa fa un homenatge a Ramon Calduch, com a veí estimat i respectat. El sopar s'organitza a la placeta que es forma davant de casa.
La vida és un camí ple de joioses sorpreses. Ara som veïnes de la família Calduch-Mayol
D'ahir-d'avui
Las Fuentes de Montjuïch 1959
Montaña de los palacios, bordada de maravillas, en el jardin de tus fuentes Barcelona se ilumina. Pasión que empieza en tus parques: nunca jams se termina...
Oh, el nostre Ramon Calduch. Aquí tenim el segon disc que va grabar
en català l'any 1965. Per el meu aniversari, el 15 d'agost, els tiets Anita i Jaume
me'l van regalar. Era un dia que la família dinava a casa. Aquell la meva
celebració va ser "sonada", el "tocadiscos" no parava.
Pare, avui dia 9 de maig de 2018, et vull parlar i entrar a la nostra pàgina de conversa el nostre Ramon Calduch.
Ramon Calduch amb Emili Vendrell Ibars
canten junts en homenantge a Don Emili Vendrell qui va tornar a La Llum primera el 2 d'agost de 1962.
Després, al llarg de molts anys ell fou el meu idol. De tant veure'ns a mi i a la mare, per la festa major de Gràcia, ens va anar ubicant en el seu espai cantaire que feia filigranes amb la seve preciosa veu.
enllaç a Emili Vendrell
Les actuacions d'en Ramon en els primers Festivals del Mediterrani van mostrar com funcionaven les admiradores aquells anys.
Raul del Castillo amb un grupet de fans, en Raul també alternava les actuacions en el programa Simpatia de Ràdio Barcelona.
Festival de la Canción Meditarranea de 1959 "Las fuentes de Montjuïch"
Festival de la Canción Mediterranea de 1960 "Viento del Sur"
Festival de la Canción Mediterranea de 1961 "Vagabundo"
Festival de la Canción Mediterranea de 1962 "La muralla de Berlín"
Aquest Festival es feu a Barcelona del 1959 al 1967 en la seva última edició.
Raul del Castillo amb un grupet de fans, en Raul també alternava les actuacions en el programa Simpatia de Ràdio Barcelona.
Els nadals de 1964 ens van sorprendre amb aquest disc de 4 nadales, el disc es va editar en castellà i, oh sopresa, en català. I sí aquell anys el vam poder comprar i gaudir.lo!
La mainada de la portada del disc, són els dos fill d'en Ramon i la baldufa de les trenes d'um component de l'orquestra que va grabar amb ell els estudis de la discogràfica Columbía a Barcelona.
10 de gener de 1971, Centre Cultural de Sant Andreu, Gran de Sant Andre, 146 d'aquells temps. Los Molinos de Viento. Ramón Calduch Montserrat Costa, direcció escènica Josep Arbonés.
"Yo he paso la vida en un sueño, y mi sueño me hablaba de amor, y ese amor fue una imagen divina y la imagen tu forma tomó"
Hem vist tres o cuatre sarsuelas cantades per en Ramon. La Canción del Olvido, Don Manolito. El conde de Luxemburgo, Los molinos de viento.
L'octubre de 1973, a l'Aliança del Polbe Nou, vam sentir per primera vegada a Ramon Calduc cantant "la puntaire"
1975 agost, Parc d'Atraccions de Montjuïch, aquí vam començar la relació més propera amb l'esposa den Ramon Calduch, Pepita una bella senyora amable i afectuosa que reconeix el respecte que la mare i jo sentim vers el seu marit.
Del 29 de març fins a mitjans de maig de 1978, al teatre Rome si presenta "La Reineta ha relliscat" Amb Joan Capri, Ramon Claduch, Carme Elias, Carme Sansá, i molts dels grans actors que constituien les companyies catalanes d'actors.
El nadals de 1978 va sortir a la venda el disc "Catalunya Trionfant"
Divendres 31 d'cotubre de 1980, ca a Madri a veure l'espectacle de "Sara de la Mancha"
Teatro la Latina, Madrid
Diumenge dos de novembre de 1980, amb el talgo de les 15 hores cap a Barcelona. Arribavem a Barcelona Sants a les deu de la nit. Gràcies per una sortida inovlvidable. 
El vam gaudir a cor que vols i sense sortir de Barcelona!
L'any 2002 els nostres amics Ramon Calduch, josep Guardiola y Rudy Ventura reben el disc d'or en reconeixement de la seva llarga i brillant trajectòria en un temps que arribaves al públic, majoritàriament pels teus mitjans.
La llarga relació amb la família Calduch-Mayol, es pot presentar amb imatges, encara en conservo unes quantes que, en acabar, aquesta pàgina, també treuré de l'ordinador, esl albums que poc a poc he anat refent en aquests últims anys hi queden les imatges impreses.
Quan amb la mare vam tancar la porteria del passatge Josep Llovera i vam venir a viure en aquest piset del carrer Trinxant/passeig Maragall i ens vam adonar que viuríem al costat de la família Calduch/Mayol vam sentir les dues el goig d'anar a viure ben a prop d'uns bons amics.
Gràcies a la família Calduch-Mayol pel seu afecte. Gràcies.
Tot plegat ningú mai estar content. Jo us recordo contens. Quan us vania a saludar després de la vostra actuació, normalment amb la Rosa soler Duran, quan era pels poblets de Catalunya, i amb la mare si era aquí a Barcelona.
Els tres en Josep en Rudy i en Ramon, van fer una triada amable, ells s'ho passaven bé treballant junts i el públic gaudiem d'una estona d'esbarjo celebrant l'art d'aquells homes senzills i apassionats.
Vam poder gaudir en aquells dies de ser persones senzilles, artistes d'estar per casa. Però quín goig quan senties que el públic t'estimava i et respectava i i quin goig pel públic sentir que aqueslls artistes que ho feien també, eran persones igual que tú mateix.
I, què més us puc dir Pare, del cantaire de Catalunya. a, sí fer un video i penjar-lo.
La primavera de 1982 l'espectale "Sara de la Mancha" va arribar al Parel·lel.
Després la vida va anar facilitant le possibilitat de reconeixements que ens van dur a l'amistat que hem gaudit i encara gaudim amb la seva esposa: Pepita Mayol. Intentar explicar que ha representat en Ramon en el cami que he fet en aquesta vida seria massa llarg.
El vam gaudir a cor que vols i sense sortir de Barcelona!
Tal vegada una vegada pare vau traspassar la solitud que vam compartir amb la mare va ser tan absoluta que només es va assosegar una mica amb les relacions extrafamiliars: la famíli dels amics van fer les funcions: la família de Sant Esteve, la família Caldu-Mayol
Veure a Calcuch, Guardiola amb la nostra estimada Mary Sanpere va ser irrepetible!
Les meves hospitalitzacions constants en sumir-me en una roda d'operacions que no vannresoldre cap problema i que em van deixar sense caminar.
Tanta por tenia de viure?
El "Shwo a l'Americana" que en Ramon y Josep havien engegat a l'estiu de 1977 al "Gatopardo" de Calafell, fou un èxit brillant que d'una manera o altre els va portar a cantar juns al llarg de molts anys. Cap el 1982-1984 el van presentar amb Salome.
Sala d'actes de l'Hospital de Sant Rafel, 1995 Festival de Nadal. Els nostres amics es fan la fotografia de promoció
Els "Degotalls" Muntanya de Montserrat. Descobriment de la placa en memòria d'Emili Vendrell Ibars: el gran Cantaire.
Hivern 1997
L'any 2002 els nostres amics Ramon Calduch, josep Guardiola y Rudy Ventura reben el disc d'or en reconeixement de la seva llarga i brillant trajectòria en un temps que arribaves al públic, majoritàriament pels teus mitjans.
És adir cantaires de casa.
12 d'octubre del 2003, lel matrimoni Calduch-Mayol celebren el 50è aniversari a la sala de festes "la Pergola" de Montjuïch
Enllaç a Don Josep Guardiola
La llarga relació amb la família Calduch-Mayol, es pot presentar amb imatges, encara en conservo unes quantes que, en acabar, aquesta pàgina, també treuré de l'ordinador, esl albums que poc a poc he anat refent en aquests últims anys hi queden les imatges impreses.
Quan amb la mare vam tancar la porteria del passatge Josep Llovera i vam venir a viure en aquest piset del carrer Trinxant/passeig Maragall i ens vam adonar que viuríem al costat de la família Calduch/Mayol vam sentir les dues el goig d'anar a viure ben a prop d'uns bons amics.
Gràcies a la família Calduch-Mayol pel seu afecte. Gràcies.
Però vostè Pare ho sap, perquè ho ha vetllat. En Ramon sempre va veure en mi en pàlid reflex de la seva "nena! Ma Angels, nascuda el 1955. Una criatura encantadora. Sempre li he d'agraïr en Ramon que en mirar-me veies un aspecte de la seva filla a qui la vida no va acompanyar. 
Avui a 23 de febrer de 2022, contemplar aquest recorregut m'estreny el cor. Contemplo la noia que va aprendre a viure de il·lusions perquè no va saber crear realitats. però què són les realitats? Vivim un món on la relació entre germans cada vegada és més complexa, perquè la mateixa tècnica que creiem ens faria avançar.
Sí ho ha fet la tècnica et fa avançar, però si no et deixes guiar pel cor et deixes als teus germans enrera i acabes exigint-los un cent per cent de rendiment a canvi d'uns pocs diners que mai els permeterant assolir un món més just.
Avui a 23 de febrer de 2022, contemplar aquest recorregut m'estreny el cor. Contemplo la noia que va aprendre a viure de il·lusions perquè no va saber crear realitats. però què són les realitats? Vivim un món on la relació entre germans cada vegada és més complexa, perquè la mateixa tècnica que creiem ens faria avançar.
Sí ho ha fet la tècnica et fa avançar, però si no et deixes guiar pel cor et deixes als teus germans enrera i acabes exigint-los un cent per cent de rendiment a canvi d'uns pocs diners que mai els permeterant assolir un món més just.
Som la generació que ha tingut a les mans la possibilitat d'acabar amb la fam el mñon, però abans haviem de calmar la nostra propia fam de viure unes relacions amb honestedat i respecte. i jo no m'estimo pel fet de ser creació de la Font de Tota Vida, quí m'estimarà? 
Ai, senyora Calduch m'estic posant filosòfica u no sé donar la nota. Caram! El vaig coneixer de jove, quan tenia fills petits i somnis de ser famós. Somnis de que el seu magnífic instrument, la veu li obris els camis de l'èxit. Va tenir èxit a Catalunya i a Espanya, ni que ell no volia estar massa temps lluny de la família. Malgrat tot la seva família assenyala que ell sempre va estar massa lluny, perquè només s'ocupaba de cuidar la veu.
Ai, senyora Calduch m'estic posant filosòfica u no sé donar la nota. Caram! El vaig coneixer de jove, quan tenia fills petits i somnis de ser famós. Somnis de que el seu magnífic instrument, la veu li obris els camis de l'èxit. Va tenir èxit a Catalunya i a Espanya, ni que ell no volia estar massa temps lluny de la família. Malgrat tot la seva família assenyala que ell sempre va estar massa lluny, perquè només s'ocupaba de cuidar la veu.
Tot plegat ningú mai estar content. Jo us recordo contens. Quan us vania a saludar després de la vostra actuació, normalment amb la Rosa soler Duran, quan era pels poblets de Catalunya, i amb la mare si era aquí a Barcelona.
Els tres en Josep en Rudy i en Ramon, van fer una triada amable, ells s'ho passaven bé treballant junts i el públic gaudiem d'una estona d'esbarjo celebrant l'art d'aquells homes senzills i apassionats.
Avui aquest tipus d'ctuacions és impensable. Tot va dirigit per la tècnica i els tecnificats. El cor ha quedat fora de l'ecuació.
Ni ens hem adonat que hem tancat el cor per encendre els focus, els equalitzadors, els instruments musicals electrònics i la dança de llums, crits colors que ens esteburneix el sentits, si en tinguéssim.
Vam poder gaudir en aquells dies de ser persones senzilles, artistes d'estar per casa. Però quín goig quan senties que el públic t'estimava i et respectava i i quin goig pel públic sentir que aqueslls artistes que ho feien també, eran persones igual que tú mateix.
Bé per fer el video que ara posaré al final, he anat a cercar més fotografies, que no guardaré. les deixo posades i les acompanyo amb aquestes reflexions una mica de iaia de setanta anys.
Hep senyor Calduch, la seva vidua ja en té 89, uns quants. Està primet ieixerida com sempre i una mica més rondinaire, però aix`per a vosté no és nou.
Les últimes fotografies són de quan vosté era un jovenet que encara no sabia quins regals li reservava la Vida. Aquesta jo la vaig tenir de les primeres d0una entrevista que li varen fer en participar en el Primer Festival de la Canción del Mediterraneo, nois això era l'any 1959,
I la portada del disc on va grabar la cançó que tan ens agradava amb la mare "Creo Yo"
I tanquem memòries. El passat ja ha passat. Cal però consevar l'amor gratuit i respectuós que les relacions senzilles ens regalen i l'escalf que ens donen.
Gràcies estimat amic per ser-hi!
I, què més us puc dir Pare, del cantaire de Catalunya. a, sí fer un video i penjar-lo.
Aquí cantava "el viejo frak", era la festa del seu aniversari d casament.
Lletra del viejo frak: és con si el sentís cantar!
"Dormida está la calle, la noche muda y fria, no deja en su agonía ni un rumor en la ciudad. Envuelto entre las sombras camina por la noche un desmayado coche sin saber a dónde va. Bajo un farol mezquino se para y tambalea y del Simon se apea, frente al ya desierto snak: un austero y viejo frak. 
Lleva un tubo por sombreo, dos diamantes por gemelos, un bastón entre los dedos y al ojal una gradenía su corbata pajaril, tiene un color evocador del año mil, se avecina lentamente y su paso es elegant, melancólico y ausente y del mundo está distante sin saber de dónde viene ni a dónde va ¿de quién serà el viejo frak?
Bonie,. bonie, goodnight, buenas noches, va diciendo a cada cosa a un farol iluminado y a un gato enamorado que asustado escapará"
Lleva un tubo por sombreo, dos diamantes por gemelos, un bastón entre los dedos y al ojal una gradenía su corbata pajaril, tiene un color evocador del año mil, se avecina lentamente y su paso es elegant, melancólico y ausente y del mundo está distante sin saber de dónde viene ni a dónde va ¿de quién serà el viejo frak?
I aquell increible xiulet que amb els anys es va anar fonent.
Bé, tanco tots aquests anys de boniques vivènices amb la imatge de Ricardo Ardevol, l'empresari, promotor i poeta amb quí sempre va ocupar-se de gestionar les actuacions dels nostres cantaires. Ell va ser el "manager" per excelència d'un temps inoblidable i irrepetible.
I, ara aquell llistat inevitalble que va sorgint a mida que passen els anys i la vida ens presenta el billet de retorn a la llum Eterna que és el nostre Origen.
Ramón Calduch Gimeno 5 de novembre de 1928, 24 de setembre de 2008.
Jaume Ventura Serra 10 de setembre de 1939 2 d'abril de 2009
Josep Guardiola Diaz de Rodó 22 d'octubre de 1930 - 9 d'abril de 2012
Ricardo Ardevol Llorens 1926 4 d'abril de 2017
María Santpere Hernáez. Mary Santpere
1 de setembre de 1913 - 23 de setembre de 1982.
Bè tanque amb el video de la primera cançó que em va enaorar: " A mi Csota Brava" 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada