1948-1962 Tacxi Kek

 BARCELOFÍLIA

Inventari  de la Barcelona desapareguda

Barcenofilia és un magnífic Blogger on podem trobar inormacció fiable i ben presentada. A dalt hi ha l'enllaç. malgrat tot he copiat aquesta publicació del  per: si de cas...

Entrada del 27 d'agost de 2018

TAXI KEY. (1948-1962) 

Segur que moltes vegades heu escoltat aquell tema màgic del cantautor galàctic Jaume Sisa que es diu Qualsevol nit pot sortir el sol. Entre la llarguíssima successió de personatges mítics de contes i còmics que s’hi esmenten, n’hi ha un que potser no és universalment conegut com gairebé tots els altres. Em refereixo a Taxi Key.

"Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,..". 

Taxi Key va ser un personatge de producció inequívocament barcelonina, un heroi de ficció que mai va viure però, a la nostra ciutat. Un advocat a l’atur d'alguna localitat anglosaxona, que es guanyava la vida fent de taxista i que resolia casos d’assassinats amb les habilitats i coneixements assolits en temps pretèrits quan feia de detectiu privat. Aquest heroi va ser una invenció del guionista belga Luis Gosse de Blain, que va aconseguir fer triomfar aquest personatge a les ones de Ràdio Barcelona EAJ1 durant 14 anys. El primer programa es va emetre la nit del 2 d'octubre de 1948.

Luis Gosse de Blain, el creador del personatge de Taxi Key
La fórmula permetia també la participació del públic concentrat als estudis del carrer de Casp número 6 i dels oïdors des de les seves cases. 

Cada setmana el programa, que s’anomenava ¿Es usted buen detective? i s'emetia el dissabte al vespre, plantejava un cas de crònica negra i es donaven pistes a través d’un guió radiat sobre qui podia ser l’assassí. 

De Blain proposava al públic competir en perspicàcia amb Taxi Key en la resolució del cas criminal plantejat. Un cop radiat tot l’episodi es concedien als oïdors uns minuts per tal que truquessin a l’emissora i donessin el seu veredicte sobre qui era el culpable.

Tot seguit, s‘obria un debat amb el públic assistent a l’estudi fins a concretar la validesa de les pistes i el perquè de la culpabilitat o innocència dels sospitosos. 

En la seva primera temporada (1948-1949) la veu de Taxi Key la va posar l’actor Ricard Palmerola (1921-2010). Poc després va marxar a Puerto Rico i Cuba i va haver de ser substituït per
Ricard Palmerola i Buixadós.
1921 - 2010  

Isidre Sola (1927-2005) , que ja havia participat interpretant les veus de personatges secundaris en el decurs de la primera temporada del programa.
En paraules de Munsó Cabús, Taxi Key va anar perdent la seva timidesa inicial després de la marxa de Palmerola a Amèrica, probablement perquè De Blain es va veure obligat a adaptar-lo a la personalitat d'Isidre Sola, molt més enèrgica que la del seu predecessor .

*1948.- L'equip d'actors i locutors del programa ¿Es usted buen detective?, que radiaven els guions de les aventures de Taxi Key als estudis de Ràdio Barcelona. D'esquerra a dreta: Adolfo Marsillach (recolzat sobre el tambor amb el que emetien el sons de l'ambientació), Josep Llasat, Ricard Palmerola, Fernando Parés, Carmen Illescas, Isidre Sola, Amèlia Nogués, Dámaso García i Armando Blanch

Programació de Ràdio Barcelona del dissabte 27 de setembre de 1952 amb el programa que donava vida a Taxi Key a les 9 del vespre.
L’univers de Taxi Key incorporava altres personatges secundaris entre els que destacava el de Geraldine, la nòvia del protagonista interpretada per Amèlia Nogués.

Quan l'actriu va decidir marxar a Itàlia el personatge va ser substituït per Nora, la dona i secretària de Taxi Key,
inicialment interpretada per Maribel Casals i després per Encarna Sánchez, que és la que va romandre més temps donant veu al personatge.

D'altra banda, l'actor de doblatge Antonio Crespo donava veu a Glossop, el fidel amic i confident de Taxi Key. Amb el temps el programa també va canviar de nom i va passar a anomenar-se Las aventuras de Taxi Key o simplement Taxi Key. 

L'èxit de Taxi Key va ser total i eren moltes les famílies que esperaven amb deler l'arribada del vespre del dissabte per reunir-se tots plegats al voltant de l'aparell radiofònic i escoltar i endevinar el cas de la setmana. 

*1956.- La popularitat i l'èxit de Taxi-Key van promoure campanyes publicitàries basades en les aventures d'aquest heroi de la ràdio, com aquesta patrocinada per l'empresa Riera-Marsá. 

Les aventures de Taxi Key van tenir també la seva versió gràfica en format de còmic publicat a la revista El Coyote amb dibuixos de Vicente Roso i fins i tot se’n va arribar a rodar i estrenar una pel·lícula protagonitzada pel propi Palmerola. 

*1959.- Cartell de promoció del film Las aventuras de Taxi Key amb les tres històries que contenia. (Font: todocoleccion.com)

El film Las aventuras de Taxi Key (1959) contenia tres episodis independents amb un metratge total de 60 minuts. La casa del lago (dirigida per Juan Fortuny), La mano cortada (d'Albert Gasset Nicolau) i Sombras de un sueño (dirigida per Arturo Buendía). Ricard Palmerola i Inés Alma protagonitzaven els tres episodis. 

Luís G de Blain 1916 - 2001.

Luis G. de Blain era fill de pare belga i mare andalusa. Havia viscut a Bèlgica i Paris fins que s’instal·là a Barcelona. Va escriure diversos títols de novel·la negra amb pseudònims com Stanley Palmer, James Brant o L. G. Kleyman i tenia una secció fixa a la revista Fotogramas on era l’enigmàtic Mr. Belvedere.

Isidre Sola recordava en una entrevista concedida a Munsó Cabús que el nom de Taxi Key va ser decidit més o menys democràticament pel conjunt d'actors que participarien en la radiació dels episodis. De Blain l'havia batejat inicialment com a Kirk Prentiss. 

El nom no va convèncer a l'equip de radiofonistes, que finalment es van decidir per Taxi Key, més simple i facil de pronunciar i recordar.

Munsó Cabús, Joan. 40 años de radio (1940-1980). Ediciones Picazo. Barcelona. 1980.

Al febrer de 2008, en el marc de la Trobada de Novel·la Negra a Barcelona BCNegra, la Cadena SER va retre homenatge a Taxi Key amb l'emissió d'un dels episodis de les aventures del mític taxista-dectectiu al programa La ventana presentat per Gemma Nierga. 

Isidre Sola i Llop fou Taxi Key de 1949 a 1962 nascut a Bellver de Cerdanya 1927 - Maó 5 de setembre de 2005. 

Es va casar el 22 d'octubre de 1965 amb Magda Mesquida, Filla d'una família negociant ubicada a la ciutat de Maó. Van tenir dues nenes Alba i  

Més sobre Luís G. de Blain

enllaç a Luís Gossé Cleiman

GOSSÉ CLEYMAN, Luis (Herrerías, Cuevas del Almanzora, 1916 - Barcelona, 2001). Escritor y guionista.

      Hijo de Guillermo Gosse, uno de los compañeros y compatriotas de Luis Siret y, más concretamente, el que le proporcionase La Dama de Galera. Autor y traductor de novela popular, en el subgénero de misterio o novela criminal, durante los años 40. Colaboró en la colección Misterio (Ediciones Clíper del avispado editor Germán Plaza, 1944), tanto en solitario como junto a su hermano Guillermo, creando personajes como Honorato Perochon (1943) o Peter Wong (1944), utilizando compartidamente seudónimos como E. Van Davin, Lewis y William G. Cleyman...

      Situado como uno de los pioneros de las narraciones radiofónicas de corte policíaco con la serie Piense y acierte (1942), en 1945 inicia una colaboración radiofónica con Radio Barcelona, sin dejar las aportaciones literarias, y allí nacerá su creación más famosa, Taxi Key, que se emitirá en la radio de la ciudad Condal hasta el 65, dejando honda huella en luegos escritores como Manuel Vázquez Montalbán. La fama de Taxi Key se extiende a la historieta y L. Gossé adapta su creación (1949) para el semanario El Coyote (Ed. Clíper), que, con imágenes del elegante Vicente Roso, logra una estable presencia durante bastantes números como prueba al ingenio de los lectores. Junto al escritor barcelonés Armando Matías Guíu pasó al teatro (1950). En 1981 fue rescatado por el mensual Gimlet, publicación dedicada a la novela negra, y dirigida por Vázquez Montalbán, que publicó sus casos y enigmas a lo largo de sus efímeros 14 números de vida. Más anecdótica fue su trasvase al cine de bajo presupuesto, con estilo de serial, Aventuras de Taxi Key (Arturo Buendía, 1959).

     

Continuó en los años 40 y principios de los 50 escribiendo novela criminal en solitario con los seudónimos de James Brant y Luis G. de Blain, con el que se ha popularizado más. Además, inició una carrera como guionista cinematográfico con Las tinieblas quedan atrás (Miguel Iglesias Bons, 1947). También colabora hasta mediados los años 60 como comentarista de temas cinematográficos en una serie de publicaciones editadas desde Barcelona, como Cine Art, Cinema y Fotogramas...

      Al tiempo que el mercado de la novela popular autóctona disminuye en los años 60, cesa de hacer traducciones y casi de escribir para él y se dedica casi de pleno a la radio, más tarde, a los guiones cinematográficos, labor en la que podemos citar algunos títulos de culto, la mayor parte de ellos producidos desde su ciudad de residencia, Barcelona: Palmer ha muerto (Juan Fortuny, 1960), La boda era a las doce (Julio Salvador, 1962), Todos eran culpables (León Klimovsky, 1962), Las hijas del Cid (M. Iglesias, 1963), Enseñar a un sinvergüenza (sobre la homónima pieza de Alfonso Paso, dirigida en 1970 por Agustín Navarro), Las siete vidas del gato (Pedro Lazaga, 1970), Blanca por fuera, rosa por dentro (adaptación de un argumento de Jardiel Poncela puesta en imágenes por P. Lazaga, 1971), Black Story (adaptación de la homónima comedia de Santiago Moncada dirigida por Lazaga, 1971), Detrás del silencio (Umberto Lenzi, 1972), La mansión de la niebla (Francisco Lara Palop, 1972), La muerte llega arrastrándose (Mario Bianchi, 1972), El pobrecito Draculín (J. Fortuny, 1976).

      Sus argumentos, tramas e historias, poseedoras de una buena construcción y con argumentos trepidantes e ingeniosos, son muy correctas piezas de entretenimiento y, muchas, pertenecen al culto de los aficionados y conocedores internacionales de estos géneros.