1964 Bon dia Catalunya! i una mica més


El dilluns 13 de gener de 1964, ràdio Barcelona posava en marxa Ràdio-Scope presentat pel Shwoman Salvador Escamilla. Jo i la mare el vam seguir des de casa, pero Lolita Ardanuy Moore, l'amiga que vaig conèixer al Casal de Gent Gran de Navas l'any 2011 em portaria al present aquells estimats programes de ràdio



A mitja temporada l'actor Joan Capri entrava a Ràdio-Scope en qualitat de periodista crtic en to d'humor, un humor inesborrable.
Joan Camprubi i Alemany 10 de juliol del 1917 4 de febrer del 2000.
 



També vull sumar en aquesta entrada a "Alady". Carles Saldaña Beut, com com consta en la imatge. Els ens feu passar estones diàries a Radio-Scope de sana alegria. La seva sintonia quan entrava en programa ens deia" la Rambla, la Rambla jo hi passo cada dia,.."

Acabaré amb aquesta imatge de dues amigues que ho van ser gràcies a Ràdio-Scope, fou el record d'aquells dies que va fer que Lolita i jo ens apropessim i arribessin a gaudir d'una amistad que encara ara que ella jha és a l'Origen de la Llum d'Amor que hem vingut a expressar, encara vibra ben a prop meu com si hi fos, tal vegada hi és. 

El qui va ser un magnífic Showman Salvador Escamilla 1931 - 2008, acompanyat per l'estrella del programa el "gall de ràdio-scope. Aquesta mascota va estar abraçada el suporta bitlles de la nostra màquina de teixir del 1964 fins el 1975 en que ens vam acomiadar, de la màquina, de la mascota i dels meus somnis de festeig. The end!
David Escamilla Imparato 2019  Avui que faig aquests divertit recull, hi vull posar aquest video d'en David Escamilla Imparato, sí, el nen que en el video de Ràdio-Scope, es veu una fotografia del seu bateig l'any 1969. 


El matrimoni el monòleg que li vam dedicar al meu germà Rafel el matí del diumenge que es va casar. el 20 de febrer de 1966.
Imatge Joan Capri amb Ma Matilde Almendros.
Ma Matilde va ser una magnífica actriu, locutora, presentadora. Ella va presentar "de España para los españoles", un programa dedicat als emigrants que ella presentava cada dia a Ràdio Nacional de España des del 1964 fins al 1978. També una veu excel·lent en el doblatge de pel·licules. 
Ma Matilde Almendros i Carcasona. Nascuda a Manresa 10 d'octubre de 1922.Barcelona 14 de setembre de 1995. Descansi en Pau quí amb la seva veu ens regalà Pau i alegria.
Possiblement va ser la tardor de 1963 que vam tenir el goig de vuere al Teatre Romea Terra baixa amb Mario Cabre, Maria Matilde Almendros i Ricard Palmerola. Eren les primeres alegries que ens podiem donar, no recordo si hi vam anar la mare i jo o si també hi venia l'àvia. Podia ser perquè aquell estiu amb l'àvia havíem començat d'anar al Centre Moral del Clot els diumenges que feien sarsuela. Bonica joventut plena d'esperances!



Bé, som dijous 24 de febrer de 2022. Ara toca tancar aquests espais dedicats a evocar "les temps de la ràdio" Només posar un parell més de fotografies. Aquesta que deixar la memòria de grans actors de teatre. Enric Guitart, Alejandro Ulloa, els acompanya Ricardo Ardevol, "manager", empresari, poeta, un dandy de l'espectacle!.
Acompanyo aquests record d'Enric Guitart amb el cartell d'un obra que va representar al teatre C.A.P.S.A de Barcelon al llarg de gairebé tres anys. Era un monèleg i va ser un dels èxits més reconegut d'aquest gran actor que Enric Guitart.
El teatre, per a mi, també és una expressió mistica. L'entrega que l'actor a de fer a l'autor de l'obra entrant en profunditat dins dels seus personatges, té molt a veure a néixer i morí, perquè quan deixes un personatage enrere experimentes la mort de totes les vivències que hi has compartit. Tot personantge és una opció d'aprenentatge! 
Ja veiem que de personatge en personatge - Salvador Escamilla - joan Capri, n'han vingut convidats tants d'altres,

L'Inolvidable Pau Garsaball. L'home que va deixar tot el poc o molt capital que va poder crear al servei del teatre català, en un temps en que el català era prohibit per la dictadura -1939 - 1976.
Aquí el tenim, representant a Horacií en  la sarsuela "Cançó d'Amor i Guerra", al Liceu el setembre de 1983.

Dins del marc de les celebracions de la Patrona de Barcelona, aquell anys el Liceu va fer unes represntacions a preus "populars" i vam tenir la fortuna d'assebentar-nos'en. Era el Liceu antic, encara tardaria uns anys a ser transformat pels focs artificials de la burgesia catalana. 

No sé com estimar aquesta: trista, pobra, bruta i dissortada terra. Així, més o menys, s'expressava l'honrat escriptor Salvador Espriu i Castello 10 de juliol de 1913 Santa Coloma de Farners 22 de febrer de 1985 Barcelona. 

Un petit video que ens mostra com van ser els estudis de TV2 a Miramar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada