Vam ser noies de Ràdio!
Lolita Ardanuy Moore, Barcelona: 22 de novembre de 1947-1 de gener de 2018, i jo vam créixer amb la ràdio vam obrir les nostres joves ments cap a un mon que volíem compartit entre germans. les veus dels actors o locutors o cantants. ens era igaul la nostra ànima és volia compartir amb les que endevinàvem en aquelles veus. 
Ens vam conèixer de "iaies" el 2010 en el casal de la Gent Gran de Navas, del carrer Capella, 14, allà on en temps d'ahir hi havia una casa amb un fanalet vermell a l'entrada, indicant que es llogaven noies per servir al sexe.
Dedicat a Lolita el septembre de 2017
Juan Luís Suari: 1924-1957. Actor de ràdio Espanya de Barcelona, també preciosa veu de doblatge. Lolita l'havia escoltat i l'admirava, era la seva primera memòria trista de la mort. Jo el vaig conèixer a través d'ella com d'altres veus sorgiran més endavant.
Aquests blogger va néixer dedicat a
Lolita Ardanuy Moore, com jo havia fet el llibre dedicat a la mare, ella en va fer un dedicat als seus pares per a regalar-lo al seu germà Jordi. Així ho vaver, va ser el seu regal íntim a la família els nadals del 2016, lúltim que va celebrar amb ells, el nadal seguent, va dinar amb ells encara, però des de finals de septembre estava ingressada, primer a l'Hospital de Sant Pau y a mitjans de novmbre la van traslladar a la residència de l'Alainça. pequè no podia viure sola i, la seva parella Abustí Castells, no la podia cuidar degut a la seva edad avançada.
L'u de gener del 2018 Lolita va emprendre el viatge més bell que es pot emprendre: va retornar amb els nostres germans als ángels del Cel
In memorian.
Excepcional actor de doblaje, cuya imparable carrera se vio
truncada en 1957 por un accidente de moto, cuando sólo contaba con 33 años.
Como comentó en su día Klangfilm, un ídolo en Barcelona, sobre todo por su
trabajo radiofónico...tal fue así que media Barcelona asistió al sepelio.
Tuvo muy poco tiempo para que el público se acostumbrase a su voz en el terreno del doblaje. La mayoría de sus trabajos significativos tuvieron lugar entre 1954 y 1957, en tan sólo 3 años!!! Pero qué tres años!!! Logró pasar de la nada a primera figura, capaz de doblar a las mayores estrellas.
Su voz era fina,
elegante, imponente...un actor con clase, con una dicción perfecta y unas
tonalidades muy aristocráticas.
Sus mejores papeles los realizara
con el Marlon Brando de Julio César, un papel dificilísimo, con muchísimas
líneas de diálogo y sobre todo un larguísimo monólogo. Impresionante tanto él
como el resto del mítico reparto ( Ovies, Jofre, Martori, etc ).También fue
impresionante su doblaje de Vittorio Gassman en Rapsodia,
Pero para mí Suari quedó inmortalizado en Stewart Granger. 
Beau Brummell 1954
Sus cualidades vocales e interpretativas parecían la viva réplica de la voz original del distinguido actor inglés.
Aquesta informació l'he trobat ara . En editar les entrades de Ràdio-Scope i sorgí amb empenta aquell temps entranyable de la meva nena. La petita Montserrat q quí li deien que sembla una velleta i d'altres que semblava monja. Valga-m Déu. Del temps d'aquest gran actor radiofònic que degué ser Juan Luis Suari, Ricardo Palmerola, no en recordo res, els dos els he trobat mirant enrere: just el seu temps s'acabà quan va començar el de Jaime Ibañez a ràdio España i Isidor Sola a ra`dio Barcelona, sí a ells sí els he viscut. De Jaime Ibañez i Ma Luisa Sola recordo una novel·la seriada que feien a Ràdio España ·"la montaña de oro" que ells protagonitzaven. Em sembla que la temàtica anava de la guerra als EEUU d'alliberament dels esclaus. Sí aquí tenim a Juan Luis Suari i Ma Luisa Sola, cal dir que ell i Antonio Sola i Isidro Sola eren germans els germns Sola Llop. A l'Antoni Sola el vaig arribar a conéixer quan jo treballava a ca l'Escribà.
Pàgina d'on he trobat tota aquesta informació Ara deixeu-me insertar aquest video. m'he passat tres dies llargs fent-lo però ha quedat força bé. Recull la veu de Isidro Sola i Juan Lúis Suari, juntament amb unes imatges amb les que he gaudit quant les he localitzat a Internet.
Certament he gaudit fent aquest video. he jugat a cor que vols amb aquella nena que descobria sense gens de sorpresa aquell aparell que li posava a l'abast l'Univers. El video ens pot deixar perfectament al carrer de Joan Blanques, 68, principal, però jo ja coneixia la radio, el Ràdio-Teatre, el programa dels Senyors Dalmau i Viñas "Queridos niñas y niños, amados del corazón" temps era temps. Ni millors ni pitjors que ara, una altre manera de sentir les relacions i la vida. La veu deixa transparentar quelcom de l'Ésser Humà que l'imatge amaga.
"La cançó del Cola.Cao" El video ens porta l'olor de la radió i d'aquells temps. Abraça dels anys 1945 cap al 1960, espais, cançons, publicitats, hep i "Las Fuentes de Montjuïch" cantades per Ramon Calduch. Aquests video és un bon element per sentir la nena que des d'una profunda unitat ams els seus pares s'obria a una família que no entenia. I, ara puc posar aquest que he muntat jo i parla de isidro Sola. Ell va ser al llarg d'uns vint-i-cinc anys el primer actor del cuadro ascènic de EAJ-1 Ràdio Barcelona, fent parella amb la magnífica actriu Encarna Sánchez Cascales
El video seguent és dedicat a Ramon Calduch, Josep Guardiola y Rudy Ventura. No calen comentaris, només ens cal sentir com la nena va creixent per obrir-se al camí que té per fer. Una camí com tots d'maor i des-amors, ho millor dit: d'amors no reconegust o acceptats. El video és acompanyat per la veu de Ramon Calduch amb "Ami Costa Brava", cançó que el llarg de gairebé cuatre anys va ser la sintonia del programa Simpatia que emitia Ràdio Barcelona a les 11:30 del matí.La veu de Ramon Calduch Gimeno,
"Matilde Perico y Periquin" la sèrie de tipus familiar i simpàtica que ens acompanyava el dimecres a dos quarts de nou del vespre. El primers actors del cuadro escènic de Radio Madrid-Cadena SER, interpretaven aquesta singular família: Matilde Conesa era la mama, Pedro Pablo Ayuso el papa, i matilde Vilariño "el periquin" 
Foto Matilde Conesa Valls
Fins aquí he dut al present els meus estimats temps de ràdio. Recordaren, també al guionista, locutor i escriptor Anonio Losada i Blanch. Barcelona 1920 - Miami, EEUU 1990.
Sus cualidades vocales e interpretativas parecían la viva réplica de la voz original del distinguido actor inglés.
Pàgina d'on he trobat tota aquesta informació Ara deixeu-me insertar aquest video. m'he passat tres dies llargs fent-lo però ha quedat força bé. Recull la veu de Isidro Sola i Juan Lúis Suari, juntament amb unes imatges amb les que he gaudit quant les he localitzat a Internet.
Imatge de Mary Santpere, Joan Dalmau y el "senyor Viñas"
Certament he gaudit fent aquest video. he jugat a cor que vols amb aquella nena que descobria sense gens de sorpresa aquell aparell que li posava a l'abast l'Univers. El video ens pot deixar perfectament al carrer de Joan Blanques, 68, principal, però jo ja coneixia la radio, el Ràdio-Teatre, el programa dels Senyors Dalmau i Viñas "Queridos niñas y niños, amados del corazón" temps era temps. Ni millors ni pitjors que ara, una altre manera de sentir les relacions i la vida. La veu deixa transparentar quelcom de l'Ésser Humà que l'imatge amaga.El video seguent és dedicat a Ramon Calduch, Josep Guardiola y Rudy Ventura. No calen comentaris, només ens cal sentir com la nena va creixent per obrir-se al camí que té per fer. Una camí com tots d'maor i des-amors, ho millor dit: d'amors no reconegust o acceptats. El video és acompanyat per la veu de Ramon Calduch amb "Ami Costa Brava", cançó que el llarg de gairebé cuatre anys va ser la sintonia del programa Simpatia que emitia Ràdio Barcelona a les 11:30 del matí.La veu de Ramon Calduch Gimeno,
Tant de temps que ha passat, dindre meu tanta nit... Pedro Pablo Ayuso Urbina (1917) ens va deixar l'octubre de 1971, Matilde Conesa Valls 1928 - 29 març del 2015. Matilde Fernández Vilariño 1921 - 20 d'agost de 2021. Juana Ginzo Gomez 1921, encara és viva. Aquí Matilde, Perico y Perquín
Juana Ginzo y Guillermo Sautier Casaseca 24 de juny de 1910 . 14 d'abril de 1980
Veus del doblatge del cinema. Grans actors
Les sintonies més recordades
Fins aquí he dut al present els meus estimats temps de ràdio. Recordaren, també al guionista, locutor i escriptor Anonio Losada i Blanch. Barcelona 1920 - Miami, EEUU 1990.
La Renuncia una novle·la estrenada a finals de 1962 i que vam seguir fins el final. La feien a Ràdio Barcelona i a Radio Nacional d'Espanya alhora. Va ser una experiència ràdiofònica força interessatn el compartir una mateixa novel·la en horaris diferents.
A casa la seguiem al vespre pe ràdio Nacional, perque la feien a les vuit i era l'hora de sopar.
Comartiem novel·la, reiem i enraonavem de les coses del dia, aleshores en Rafel era a casa.
Temps era temps!
enllaç a el Pare Cor de Conversa l'holograma
Friday 19 July at 2024. Remenber when? Fue en la decada del 60s, cuando Antonio Losada llevó a Bracelona a Fray José Guadalupe Mojica. Lo recuerdo poruqé mamá era una admiradora de quién fue un artista muy famoso en su tiempo, su preciosa voz fue de las primeras que se escuchó en unos medios radiofónicos que entonces iniciaban su extensión por el universo de las Ondas. Losada le había invitado a participar en una novela, no recuerdo su nombre, quizás fuese el 1964 o 1966. Si recuerdo. levemente el impacto que fue para mamá volver a escuchar aquella voz y saber y conocer la labor que Fray Jo´se Guadalupe sostenia en Mexico.
Friday 19 July at 2024. Remenber when? Fue en la decada del 60s, cuando Antonio Losada llevó a Bracelona a Fray José Guadalupe Mojica. Lo recuerdo poruqé mamá era una admiradora de quién fue un artista muy famoso en su tiempo, su preciosa voz fue de las primeras que se escuchó en unos medios radiofónicos que entonces iniciaban su extensión por el universo de las Ondas. Losada le había invitado a participar en una novela, no recuerdo su nombre, quizás fuese el 1964 o 1966. Si recuerdo. levemente el impacto que fue para mamá volver a escuchar aquella voz y saber y conocer la labor que Fray Jo´se Guadalupe sostenia en Mexico.
Acompañamos estas letras con estas dos grabaciones de su preciosa voz.
Alma mia
Y la siempre recordó mamá y algunas veces me cantava cuando
yo era una niña, que no quería dormir.: Un beso loco
Recuerda: el tiempo es circular!
Link to: A Start Is Born-José Mojica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada